L’Institut Valencià de Competitivitat i Innovació (Ivace+i) ha finançat amb prop de 200.000 euros el desenrotllament de ferramentes innovadores que permeten reproduir, estudiar i abordar la disbiosi intestinal de manera precisa i controlada (01-10-25)

En concret, i en el marc del projecte DISBIOSIS, el centre tecnològic AINIA ha aconseguit crear amb èxit diferents models ‘in vitro’ que són clau perquè les empreses puguen dissenyar aliments funcionals, complements nutricionals i tractaments terapèutics científicament validats, orientats a previndre o tractar patologies associades a la disbiosi.

La disbiosi intestinal és un desequilibri en la microbiota intestinal que pot tindre conseqüències greus per a la salut i que, en alguns casos, està relacionada amb malalties digestives, metabòliques i mentals.

Per a la consellera d’Innovació, Marián Cano, el desenrotllament d’estes solucions tecnològiques “suposa un avanç per a empreses de complements alimentaris, aliments funcionals i sector farmacèutic”.

En este sentit, Marián Cano ha destacat que innovar en el sector salut “continua sent fonamental per a millorar la qualitat de vida de les persones i abordar desafiaments sanitaris actuals i futurs”.

Solucions tecnològiques desenrotllades

Un dels principals assoliments ha sigut l’obtenció de models ‘in vitro’ capaços de simular la disbiosi intestinal a diferents escales. Entre estos models, un disseny experimental avançat tipus ‘organ-on-chip’, que reproduïx la digestió gastrointestinal, la microbiota del còlon i la mucosa intestinal.

També s’ha desenrotllat un procediment innovador per a conservar la microbiota fecal mitjançant crioconservació, amb l’objectiu de facilitar la seua administració oral en el tractament amb trasplantament de microbiota fecal, com a alternativa terapèutica als antibiòtics, els probiòtics i prebiòtics. A més, s’han optimitzat tècniques de conservació com ara l’atomització sense oxigen o la liofilització per atomització (‘spray freeze drying’), que permeten obtindre productes en format pols, estables i fàcils d’aplicar en tractaments no invasius.

Una altra fita important ha sigut el desenrotllament de sistemes ‘in vitro’ que simulen l’eix microbiota-intestí-cervell, la qual cosa permet estudiar els efectes de la disbiosi intestinal sobre la salut mental. Per a fer-ho, s’ha creat un model neuronal que ha permés observar la resposta del sistema nerviós davant l’exposició a digerits colònics obtinguts de models dinàmics de disbiosi.

Complementàriament, s’ha implementat un mètode cromatogràfic avançat per a quantificar neurotransmissors com GABA, dopamina, acetilcolina, serotonina o àcid 3-indolpropiònic en matrius biològiques complexes. Esta ferramenta permet estudiar amb precisió la relació entre disbiosi intestinal i funció neurològica.

A partir d’estos resultats, AINIA, amb el suport d’Ivace+i, impulsarà durant 2025 i 2026 el projecte DISBIOSIS II; una nova línia d’investigació per a validar models ‘in vitro’ més complexos que ajuden a avançar en esta patologia.